Arxiu del blog

divendres, 19 de febrer de 2016

Angel Carrero Sancho

MEMÒRIA HISTÒRICA

FITXES DE MILITANTS:

14: ANGEL CARRERO SANCHO.


Angel Carrero Sancho Villaverde (Madrid), 1917 - Barcelona 17 de febrer de 1949. fou un guerriller comunista català. Treballà com a obrer metal·lúrgic i mecànic ajustador i militava al PSUC. En esclatar la guerra civil espanyola s'allistà a l'exèrcit republicà i lluità com a oficial alfront d'Aragó. En acabar la guerra es refugía a França i participa en actes de sabotatge de la Resistència contra els hitlerians. Posteriorment és nomenat Cap de l'Estat major de la 204ª Divisió Guerrillera comandada per Vicente López Tobar, creada per dur a terme l'anomenada Invasió de la Vall d'Aràn en 1944 on hi participaren uns 1.500 guerrillers -entre els quals Angel carrero Sancho-, amb l'objectiu de situar a Viella un Govern Provisional de la República Espanyola que pogués ser reconegut pels aliats. La resposta del Règim franquista fou brutal i d'una enorme superioritat militar, amb l'ús d'artilleria pesada i la mobilització de desenes de milers milers de Caçadors de muntanya, Legionaris i Regulares i  que va fer 588 baixes entre els Maquis i unes 200 entre els franquistes. La retirada dels guerrillers supervivents de la presa de la Vall d'Aran va fer replantejar la lluita armada i a partir d'aquí s'inicíen les accions més selectives dutes a terme per organitzacions guerrilleres més petites i àgils.

                  Guerrillers espanyols s'endinsen a la Vall d'Aràn el 1944.

Amb el sobrenom d'Alvaro, Angel carrero passa a dirigir la segona Brigada Guerrillera, atès que la primera -la Jaume Girabau- era comandada per Numen Mestre Ferrando.

Angel Carrero fou capturat després d'una acció guerrillera el1947, i tot i que mantingué durant un temps en secret la seva identitat, finalment fou reconegut per un altre detingut. Jutjat per un consell de guerra, fou condemnat a mort juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt, Numen Mestre Ferrando i Pere Valverde Fuentes sota l'acusació d'haver posat una bomba el 29 de novembre de 1946 als locals dels diaris Solidaridad Nacional i La Prensa, d'haver atemptat contra locals falangistes, pastisseries de luxe i contra la línia d'alta tensió de Montcada i Reixac. Fou afusellat al camp de la Bota el 17 de febrer de 1949.


A tres quarts d’una de la matinada del dia 17 es tragué els condemnats de
les seves cel·les –la de Joaquim Puig era la 308– i refusaren de confessar-se amb
el capellà de la presó. Els quatre condemnats cantaren la Internacional, la Marsellesa, els Segadors, l’Himne de l’Exèrcit Popular, l’Himne dels Guerrillers, la JoveGuàrdia, amb visques al PSUC, a Catalunya, a la Unió Soviètica, al PCE i laRepública.
A les sis del matí, emmordassats i emmanillats, se’ls lliurà a un escamot de
la guàrdia civil. A tres quarts de set arribaren al Camp de la Bota i allí, amb el
so de les onades de música de fons, foren assassinats els quatre lluitadors
antifeixistes militants del PSUC.
Les seves restes, junt amb les dels companys, reposen al Fossar de la
Pedrera, en el cementiri de Montjuïc, a Barcelona, on cada 17 de febrer són recordats per la dirigents i militànts del PSUC i d'Iniciativa. 

Per saber-ne més:

Les execucions de militants del PSUC de 17 de febrer de 1949 

Documental PSUC (1937) 

Obrers comunistes: el PSUC a les empreses catalanes durant el franquisme.  

Lluites secretes: testimonis de la clandestinitat antifranquista. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada