Arxiu del blog

dijous, 4 de febrer del 2016

Joaquim Puig Pidemunt

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS:

6. JOAQUIM PUIG I PIDEMUNT

                                       Joaquim Puig i Pidemunt

Joaquim Puig i Pidemunt (Osor, La Selva, 1907 - Barcelona, 1949) fou un destacat militant comunista català executat pel franquisme. El 1920 es traslladà a Barcelona i treballà com a cambrer a El Oro del Rin i a l'Hotel Ritz. Des del 1936 fou responsable de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica, afiliada a la Unió General de Treballadors, i l'agost de 1936 s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 fou vocal per la UGT del Consell d'Economia de Catalunya i el 1938 comissari polític al cos sanitari del Cinquè Exèrcit.
En acabar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França on va col·laborar amb la Resistència Francesa, amb el pseudònim de «Jaume Serra». Quan els nazis invadiren França fou internat en un camp de concentració, però es va escapar. Aleshores formà part de la direcció del PSUC i participà en la Resistència. El 1945 va tornar clandestinament a Catalunya i es va fer càrrec de la direcció de "Treball", òrgan clandestí del partit. L'abril de 1947 fou detingut per les autoritats franquistes, juntament amb 96 companys i companyes més (la coneguda 'caiguda dels 80'), que el condemnaren a mort i l'afusellaren el 17 de febrer de 1949, juntament amb els companys Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestres Ferrando.
El procés i la mort de Puig i Pidemunt s'ha demanat que s'incorporin a la causa contra els crims del franquisme que la jutge argentina María Servini va obrir, l'any 2010, emparant-se en el principi de justícia universal i a partir de la querella que van presentar els familiars de dues víctimes. L'11 de desembre de 2013, ICV va registrar la seva denúncia al consolat argentí de Barcelona amb els casos de 47 represaliats del PSUC i CCOO. La denúncia inclou el testimoni dels familiars de Joaquim Puig i Pidemunt.

Article de Josep Maria Huertas Claveria sobre 'Treball' i Joaquim Puig i Pidemunt:


La dramàtica història de 'Treball'
article de JOSEP M HUERTAS:


Que jo recordi, només hi ha una publicació catalana el director de la qual hagi estat afusellat i tingui un carrer dedicat a Barcelona: Treball. El 1949 JOAQUIM PUIG I PIDEMUNT va caure sota les bales, amb tres companys més del PSUC, al Camp de la Bota. Fins aleshores n'havia estat el director. Era la revista que continuava la tasca del diari nascut el 21 de juliol del 1936, tres dies després de començada la Guerra Civil. La tràgica mort de Puig Pidemunt és una de les fites que destaquen en el llibre Treball 1936-2006, dirigit per Carme Cebrián i Marià Hispano i editat per Ronsel i Nous Horitzons.
A banda de les introduccions, el llibre està dividit en quatre capítols i un gran tema central. El periodista Joan Busquet, que va ser director de Treball entre el 1977 i el 1981, narra la història clandestina del franquisme i la dels primers temps del retorn a la democràcia. Es tracta d'una ponència del cicle Memòria de la Transició, organitzada per la Universitat de Barcelona, els textos del qual ja van ser editats el 2004.
L'economista Emili Gasch és l'autor d'un text interessant sobre Premsa i partits polítics a Catalunya, i el també periodista Carles Geli aporta una valuosa investigació sobre els 65 articles de Manuel Vázquez Montalbán a Treball. Carme Cebrián, autora d'Estimat PSUC, desenvolupa l'evolució de la festa organitzada per la revista entre el 1977 i el 1998.
La part central del llibre recorre, any rere any, entre el 1936 i el 2006, els avatars de la publicació, amb una cronologia, un recull d'imatges, en bona part procedents de l'arxiu del PSUC, i un seguit de biografies de militants, la majoria dels quals ja traspassats, moltes de les quals van ser publicades en el seu moment per Treball.
Subtitulat com a Diari dels treballadors de la ciutat i del camp, Treball va sortir des del juliol del 1936 fins a la caiguda de Barcelona, el gener del 1939. Després va ressuscitar a la presó Model, per estrany que pugui semblar. Hi havia tants presos a la postguerra que, en un moment donat, alguns militants del PSUC, entre els quals Josep Solé Barberà, van aprofitar el descontrol per fer servir la impremta de la presó per editar uns quants números. Després van venir els intents, sempre clandestins, d'editar Treball en un taller del Poble-sec. Se'n feien uns 3.000 exemplars mensuals i es repartien per tot Catalunya. Això va ser així fins que el 1947 la policia va descobrir la impremta i va detenir-ne els responsables, entre els quals el director, JOAQUIM PUIG I PIDEMUNT Encara hi va haver un altre intent de sortir de la mateixa manera, aquesta vegada de la mà de Josep Raventós, ajudat per l'impressor Antoni Ara. Detinguts el 1951, Ara no va tornar a veure el seu fill, que tenia tres anys, fins que aquest en va tenir 18.

Per saber-ne més:

Puig i Pidemunt, el director de 'Treball'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada