Otili Alba Polo

MEMÒRIA HISTÒRICA. FITXES DE MILITANTS.

16: OTILI ALBA POLO.

Otili Alba Polo (Barcelona, 1916 - Camp de la Bota, 18 de març 1941), va ser un destacat dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant els primers anys de la dictadura franquista al costat del seu secretari general a Barcelona, Alejandro Matos, mort a mans de la policía en dependències de 'Jefatura'. Contable de professió, Otili Alba es va refugiar a França després de la Guerra Civil. Nebot de Felip García 'Matas', responsable de les relacions del PSUC amb els militants reclosos en els camps. El maig de 1939 torna a Barcelona, junt amb altres joves militants seleccionats per Joaquín Olaso, amb l'objectiu de reorganitzar el Partit. Secretari d'organització del PSUC a Barcelona -amb l'Alejandro Matos 'Júlio' de Secretari General, constituïren la primera direcció a l'interior. Immediatament editen un butlletí  el primer número del qual apareix la setmana del 7 al 14 d'octubre de 1939. El primer número surt en castellà i els successius ja apareixen en català, reafirmat-se la personalitat pròpia del PSUC.
El 5 de febrer de 1940 la policia duu a terme una redada massiva, capturant en els seus domicilis a una vintena llarga de militants. Les detencions continúen fins el 22 de febrer, data en que la policía dona per acabada l''operació i per desarticulat el partit. En total foren processats 52 militants, 13 d'ells dones, el que significava una quarta part del total de militants a Barcelona-ciutat. Tots els detinguts acabaren en els locals de la Brigada Politico-Social a la Jefatura Superior de la Policia, a la Diagonal. el 17 de febrer, Otili Alba fou traslladat a la presó Model. El Consell de Guerra contra els 52 inclosos en el Sumari 21.062 de 1941, va dictar 5 sentències de mort: Otili Alba, Tomàs Pons, Navas, Julio Montes i Teresa Hernández, tots ells integrants del Comité del PSUC a Barcelona. Finalment, 3 de les penes de mort foren commutades per penes de 30 anys de presó, però Otili Alba i Tomàs Pons foren executats en el Camp de la Bota el 14 de març de 1941. Les seves famílies aconseguiren enterrar-los clandestinament en el Fossar de la Pedrera a Montjuïc.


Per saber-ne més: 

Diccionari biogràfic del moviment obrer a Catalunya.