Arxiu del blog

dijous, 25 de febrer de 2016

Jaume Girabau Esteve

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

20: JAUME GIRABAU ESTEVE

                                              Jaume Girabau i Esteve

Jaume Girabau i Esteve (Sabadell, 22 d'abril de 1914 - Madrid, 21 de gener de 1942) fou un militant comunista català, membre del PSUC, executat per la dictadura franquista.

Va fer els estudis primaris a l'escola del pedagog i destacat sindicalista Ricard Fornells i completà la formació a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Treballador del tèxtil, s'afilià al Sindicat Unió de l'Art Fabril i Tèxtil, de la Federació Local de Sindicats de sabadell, que lideraven Josep Moix, Miquel Bertran, Josep Rosas i Jaume Camps Illa i, a l'inici dels anys 30, ingressà a les Joventuts Comunistes de Catalunya. Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, Girabau, amb altres companys sabadellencs que havien participat en la revolta, va ser empresonat al vaixell-presó Uruguai juntament amb altres 2.400 presos més, inclòs el Govern complet de Catalunya, amb el President Companys i el Conseller d'Economía Joan Comorera entre d'altres. Alliberat després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, va participar en el procés constituent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i s'incorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya el 1936. Declarada la Guerra Civil, es va incorporar a l'expedició que tractava d'alliberar Mallorca dels revoltats feixistes al comandament del capità Alberto Bayo Giroud. Després va lluitar al front d'Aragó i va ser comissari de la 30a Divisió.
Va passar a França al final de la guerra i es traslladà després a Cuba.  El 1941 va ser enviat a Lisboa per la direcció del Partit Comunista per reforçar a Isidoro Diéguez Dueñas i el seu grup: Jesús Larrañaga, Eladio Rodríguez, Francisco Barreiro Barciela i Manuel Asarte Imaz. Havien estat enviats a Espanya per Jesús Monzón Reparaz, exgovernador civil republicà d'Alacant, qui va reorganitzar a França el PCE i un exèrcit de guerrillers espanyols format per antics militars lleials a la República, exguàrdies d'assalt i guerrillers comunistes a les zones ocupades per lluitar contra el nazisme. Aquests guerrillers espanyols varen alliberar 18 Departaments francesos l'estiu de 1944. A França eren herois reconeguts, però per Franco eren una amenaça al seu poder.
Monzón va organitzar la invasió comunista a la Vall d'Aràn la tardor de 1944. Fou frenat per almenys 10 Divisions de l'Exèrcit de Franco a càrrec de 3 capitans generals: Moscardó, Yagüe i Monasterio. La invasió va fracassar i el mateix Santiago carrillo n'ordenà la retirada el 22 d'octubre. Molts membres del PSUC varen participar en aquesta acció.


Tots els militants comunistes enviats per reorganitzar el Partit arribats a Lisboa en vaixell via Cuba, van ser detinguts per la policia portuguesa i lliurats a les autoritats franquistes; en cercles dels presos comunistes es parlava que la causa d'aquesta caiguda hauria estat una delació d'un infiltrat a l'estructura americana del PCE. Jaume Girabau i Esteve va ser jutjat en un Consell de Guerra (causa nº 108289, lligall 7519) pel 'Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo', condemnat a mort i executat el 21 de gener de 1942 al costat de 7 camarades més: Isidoro Diéguez Dueñas, Jesús Larrañaga Churruca, Manuel Asarte Imaz, Joaquin Valverde, Jesús Gago, Francisco Barreiro barciela i Eladio Rodríguez González. Tenia 27 anys.

Posteriorment, altres membres del PSUC organitzaren la Brigada Guerrillera Jaume Girabau, en honor al company assassinat. Numen Mestres en fou el seu Cap.

Jaume Girabau té una plaça que duu el seu nom a la seva ciutat natal, Sabadell; aquesta inclusió en el nomenclàtor de la capital vallesana la va dur a terme molts anys més tard un camarada d'en jaume Girabau: l'alcalde comunista de Sabadell, Antoni Farrés Sabaté.

Jaume Girabau, com la resta de militants executats i assassinats pel franquisme, és recordat cada 17 de febrer en el cementiri de Montjuïc per la militància i la direcció d'ICV, una de les branques -potser la principal- del gran arbre que fou el PSUC. 

Per saber-ne més:

Fitxa encausat Jaume Girabau

Testimoni Maria Salvo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada