Agustí Vilella

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

36: AGUSTÍ VILELLA

Homenatge a un gran militant.

"Ha mort a Reus Agustí Vilella, després de sofrir els estralls d'una llarga malaltia. Poc temps ha pogut gaudir de la llibertat retrobada, després d'un llarg exili a la Unió Soviètica.
Agustí Vilella, que fou un destacat militant del PSUC, potser no suscitava l'interès de les noves generacions, llevat del dels estudiosos de la història del partit, ni l'afecció en el record, com els qui foren els seus companys de lluita.
En nom de les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya va participar en el Comitè d'Enllaç que va abocar a la constitució de la JSU a Catalunya i del seu Comitè Executiu, del qual va formar part.
Al juliol va participar en la lluita en defensa de la República i quan el PSUC va organitzar la columna Del Barrio en va formar part i de seguida es revelaren en ell condicions militars que el portaren a assumir el comanament al llegendari Batalló Roig, més tard d'una Brigada, i finalment d'una Divisió.
Internat després de la desfeta, ai camp de concentració de Saint Cipriaine a França, prengué la iniciativa de construir un grup, que devia fugar-se del camp, retornar al Pirineu i començar la guerrilla. Fou detingut i enviat al castell de Colliure, el centre de càstig més dur i cruel de França, on s'hi trobaven companys catalans, espanyols i de les Brigades Internacionals. La seva rebel•lia innata li valgué un tracte d'excepció, fins que pogué exiliar-se a la Unió Soviètica.
Un cop es va produir l'agressió nazi a aquest país es va incorporar, amb altres camarades del PSUC, com a voluntari a l’Exèrcit Roig i va participar en la defensa de Moscou i el Càucas. Després de la victòria contra els invasors alemanys s'incorporarà de nou a la vida activa i la seva sòlida cultura li donà accés a Ràdio Moscou en les emissores en català i també com a traductor oficial al Ministeri d'Afers Estrangers a la Unió Soviètica.
Somniava amb el retorn a Catalunya i al seu poble natal. Parlava d'avellanes i de caça i al Baix Camp amb avidesa i no podia amagar el seu disgust davant de l'estrepitós fracàs de la Unió Soviètica.
La seva malaltia i la manca de sensibilitat política col•lectiva el conduïren a un replegament d'ell mateix, amb insistència amarga.
Agustí Vilella mereix el record i l'homenatge d'un gran militant, fundador del PSUC. Els qui l'hem conegut sabem de la seva contribució a la lluita contra el feixisme, de la seva integritat i intel•ligència. Aquest homenatge el volem expressar els teus companys que queden, de la 27 Divisió, al 18è. cos de l'Exèrcit i els militants del PSUC".

Article publicat a 'Treball', número 898, any 1992, per Sebastià Piera i  Llobera