Lena Imbert

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

40: LENA IMBERT LIZARRALDE

Lena Imbert Lizarralde tenia 21 anys el 18 de juliol de 1936, segons Teresa Pàmies a 'Quan érem capitans'; va néixer el 1915. Va ser obrera tèxtil i era també mestra. Hi ha una coneguda fotografía dels milicians antifeixistes defensant la posició a les Drassanes el 18 de juliol de 1936 davant els sublevats; Lena Imbert és la única dona de la imatge, presa pel fotògraf també membre del PSUC, Agustí Centelles. Duu el fusell a les mans i no dubta en fer-lo servir amb eficàcia. Lena Imbert, amb d'altres companyes, funda el MAM (Movimiento antifascista de mujeres) organització clau en la mobilització de les dones envers la causa republicana i de l'antifeixisme.
Impulsada per l'onada d'activisme revolucionari que sacsejava Barcelona, va participar activament en la creació de les primeres columnes que van sortir cap al front d'Aragó, dirigides per Pérez Farràs. Segons el testimoni del pintor Josep Bartolí tothom coneixia la seva columna com "la de Caritat Mercader". A les seves files hi havia els dos fills grans de Caridad del Río, la pròpia Lena Imbert (xicota d'en Ramón Mercader), África de las Heras, i les brigadistes holandesa i britànica Fanny Schoonheyt i Felicia Browne.
Lena Imbert era membre del Comité Nacional de les JSUC. Durant la Guerra Civil va traslladar-se a Mèxic amb Caridad del Río, qui ja era membre de l'espionatge soviètic, l'NKVD, el precedent del KGB. Lena era la companya d'en Ramón Mercader, fill de Caridad del Río. Ramón Mercader, segons Teresa Pàmies, va tenir moltes nòvies, però només va estimar de debò a una dona en la seva vida: la seva camarada de partit i companya de lluita i combat Elena Imbert Lizarralde.
Després de la derrota es va exiliar a França i juntament amb Margarida Abril, Pilar Azuara, i Lourdes Giménez, s'escaparen del seu refugi per incorporar-se, a París, a l'organització clandestina de l'organització.
Setmanes després, Soledad fernández, Maruja Cánovas, Carme Brufau i les germanes Lena i Obdúlia Imbert van cap a la URSS, igual que Caridad del Río (Caritat Mercader); aquest grup de dones comunistes catalanes, a les que s'hi afegeix África de las Heras, passen a formar part (algunes ja ho eren) de l'NKVD, la xarxa d'espionatge que va crear la URSS prenent com a base la organització de la Tercera Internacional.
Lena Imbert va participar en moltes operacions d'espionatge i sabotatge contra els alemanys quan l'exèrcit nazi va invadir la URSS. Hi ha una certa discrepància sobre els motius de la seva mort a Moscou el 1944 als 29 anys d'edat: alguns autors, com Andreu Mayayo sitúen la mort d'Imbert en combat, memtre d'altres, com Gergorio Luri, més profans, atribueixen la causa de la mort d'Imbert l'abril del 1944, a una malaltia oficialment inexistent a l'URSS, la tuberculosi, considerada una malaltía capitalista. La va atendre el doctor Carlos Díez, el mateix metge que subministrava regularment a la Caritat del Río Mercader els estupefaents que consumia per suavitzar l'ansietat que la feina d'espía li feia tenir.
Segons el cens d'espanyols emigrats a la Unió Soviètica, altres germans de Lena també hi varen viure i treballar molts anys. Així, Teresa Imbert Lizarralde, nascuda a Lleida el 1925 va viure a Odessa i fou tècnica d'aviació; va estudiar a l'Escola Superior del PCUS i fou empleada en una editorial de llengües extrangeres a Rumanía, on es va casar. Retornà a Moscou el 1974 i es va repatriar  el 6 de juny de 1992 a Espanya.
L'Obdúlia Imbert Lizarralde, germana gran de Lena, va treballar a Kramatorsk, Tashkent, a la fàbrica de 'Les 3 muntanyes'; fou també membre de l'NKVD. Vídua d'Ezquiel fernández Moreira va ser membre del PSUC, i del PCUS durant tota la seva vida. Es repatrià el 1974.
Victoriano Imbert Lizarralde era el germà petit de les noies Imbert. Nascut el 1929, va viure a Saràtov (Odessa) i va estudiar filosofía a la Universitat de Moscou. També es repatrià i morí poc després.
Lena Imbert ha passat a la història com la dona de Ramón Mercader, l'assassí de Trostki, malgrat ser aquest només un fet anecdòtic en la personalitat exhuberant d'una dona lluitadora com poques, emprenedora, decidida, sense maníes, amb les idees clares i un esperit insubornable de lluita i compromís, com així en parlàven els companys que la van conèixer tan a Barcelona, com al front de guerra, com a l'exili a la Unió Soviètica, la seva segona pàtria.

Per saber-ne més:

Dones del PSUC: Lena Imbert

Caridad mercader: una revolucionària amb sabates de pell de serp.

La emigración española a la URSS. Fuentes históricas.