Merçè Núñez Targa

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS.

30: MERÇÈ NÚÑEZ TARGA

NÚÑEZ TARGA, Mercè

Pseudònim clandestinitat: Paquita Colomer

Lloc i data de naixement i mort: Barcelona, 1911 - Vigo, 1986.

Dades bàsiques sobre la família d’origen:

La Mercè era filla d’un joier gallec establert a Barcelona.

Estudis: Administrativa

Treball: Amb setze anys va començar a treballar com a secretària de Pablo Neruda al consolat de Xile a Barcelona.

Militància: El 1936 va ingressar al PSUC, ocupant-se de tasques

administratives al Comitè Central, a l'edifici de la Pedrera. El 1939 aconseguí amagar-se a la Corunya fins que fou detinguda.

Reclosa a la presó de La Corunya i posteriorment a

Ventas, fou alliberada a causa d’un error burocràtic l’any 1942. Fugí a França, on va ser internada al camp de concentració d’Argelers. Implicada en la Resistència a la regió de Carcassona amb el nom de Paquita Colomer, (era l'enllaç principal de la Quinta Brigada de los Guerrilleros Españoles de la Región de l'Aude) va ser detinguda per la GESTAPO i traslladada al Fort de Romainville i, el juny de 1944, a Sarrebrück i a Ravensbrück on fou marcada amb el número 53225. Destinada al comando de Leipzig, participà en accions de sabotatge, junt amb altres companyes del partit també deportades, com Neus Català o Constanza martínez. En ser alliberada i de retorn a França testimonià en el judici contra els col·laboracionistes de Carcassona. Va ser alliberada en estat crític el mateix dia que l'anàven a gasejar i traslladada a un sanatori francès, on va conèixer al seu company. El  Govern francès li concedí la Médaille Militaire, màxima condecoració militar francesa, el 10 d’ abril de 1959 i el president de la República Charles de Gaulle li atorgà el títol de Chevalier de la Legion d’Honneur, màxima condecoració civil francesa, el 2 de febrer de 1960. També va rebre la Creu del Combatent 1939-1945, la Medalla de la Resistència, la Medalla del Deportat i una condecoració donada pel govern italià en reconeixement als deportats espanyols. Va participar com a testimoni d’excepció en el procés als col·laboradors de la Gestapo a Carcassonne, al final de la guerra. Al 1967 publica un llibre titulat “Carcel de Ventas”. Amb l’elaboració d’aquest llibre va complir amb el compromís que havia establert amb una reclusa de Ventas: que expliqués el que va passar allà dins. Al 1968 participà activament en la fundació del Partit Comunista de Galícia, amb Santiago Álvarez. Publicà nombrosos articles i col·laboracio ns a “Mundo Obrero”, “Treball”, “Libertad”, "Nova Galizia"... Coordinà una emissió setmanal de Radio Espanya Independent, Estació La Pirenaica. Viatjarà per diversos països per donar el seu testimoni sobre la deportació. Tornà a Espanya el 1975, i va viure a cavall entre Barcelona i Galícia, on participa activament a les campanyes electorals del PC de Galícia i del PSUC. Delegada a Galícia de l’Amical de Mauthausen, dugué a terme una gran labor per a la localització dels exdeportats gallecs i els seus familiars. El 1980 escrigué "El carretó dels gossos", publicat per Edicions 62, on narra les vivències en el camp d'extermini de Ravensbrück.  

Mercedes Núñez va morir a Vigo el 4 d'agost de 1986, als 75 anys, envoltada per la seva família. 

Per saber-ne més:

"Mujeres encarceladas: La prisión de Ventas".

Mercedes Núñez: la gallega que se salvó del crematorio nazi.

Mercedes Núñez Targa: destinada al crematorio.