Arxiu del blog

dimecres, 27 d’abril de 2016

Aurèlia Pijoan Querol

MEMÒRIA HISTÒRICA. 

FITXES DE MILITANTS. 

63: AURÈLIA PIJOAN QUEROL




L’any 1976, la metgessa i política catalana exiliada Aurèlia Pijoan Querol participa en un acte del PSUC que, a la seu social que el partit té a la capital mexicana, presideix el seu marit Luís Pérez García-Lago acompanyat d’altres camarades exiliats. A la dreta de la fotografía, Pere Calders.





 
Aurèlia Pijoan Querol, (Castellserà, 1910 - Ciutat de Mèxic, 1998), fou una metgessa i activista política catalana, militant del PSUC des de la seva fundació el 23 de juliol de 1936 fins la seva mort a Ciutat de Mèxic el 1998.
Acabat el batxillerat a l’Institut de Lleida l’any 1926, estudia Medicina a les Facultats de Barcelona i València i es llicencia el 1933. Treballa al Laboratori Municipal de Lleida on s’especialitza en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. L’any 1936, està fent la tesi doctoral sobre la immunitat del paludisme a la Universitat de Madrid però no pot presentar-la en esclatar la Guerra Civil. Durant el conflicte bèl·lic, treballa com a metgessa a l'Hospital Intercomarcal de Lleida i dirigeix la Casa de Repòs que s’habilita al municipi pallarès d'Espot per als combatents amb problemes pulmonars i respiratoris.

Militant del PSUC des de juliol de 1936, Aurèlia Pijoan assumeix, juntament amb les seves germanes Avelina, Palmira i Elena, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. 
Més endavant, Aurèlia Pijoan és nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya de Lleida, organització antifeixista nascuda a Barcelona el 1937. Entre setembre i octubre del 1937, és regidora de l'Ajuntament de Lleida en representació del PSUC i, duu a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera, es converteix en la primera dona que accedeix a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Desenvolupa una intensa activitat política impartint conferències i fent mítings a diferents seus i arreu del territori català. També, amb nombroses intervencions a programes de ràdio en els què sempre posa l’accent en la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana.

L’any 1938, la doctora Pijoan es casa amb Luís Pérez García-Lago, destacat militant comunista i, un any desprès, ha d’exiliar-se a França des d'on marxa, sola perquè Luís Pérez García Lago es troba deportat a la presó-fortalesa del Castell de Cotlliure, a la República Dominicana on hi passa una temporada a la colònia agrícola 'el Seybo' en plena selva.

El Tribunal de Responsabilitats Polítiques, li obre un expedient per haver estat regidora durant el període revolucionari que resolt contra Aurèlia Pijoan amb una multa de 5.000 pessetes més 8 anys d'expatriació i 8 anys d'inhabilitació. A principis de 1941, després d'una breu estada a Cuba, s'estableix definitivament a Mèxic on neixen els seus tres fills. Abandona la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a l’activitat política com a militant del PSUC i de la Unió de Dones de Catalunya, organització en la què assumeix la secretaria general. Militant de primera hora de la Unión de Mujeres Españolas en México (UME), que aglutina les dones comunistes en particular i les republicanes en general, n’esdevé vicesecretària primera i, més tard, secretària general. Té, també, una activa participació en el Patronat d'Ajut als Patriotes Catalans, i amb un munt d'entitats i associacions de solidaritat amb els més desafavorits. 

Aurèlia Pijoan pertany a un ambient familiar comunista, a Mèxic, el seu marit esdevé secretari general del PSUC, la seva germana Avelina és casada amb el destacat dirigent Pere Ardiaca Martí i mentre que la germana petita, Elena, i el seu marit Ángel Larrauri de Pablo, formen part del nucli de resistència comunista més important a la Lleida franquista. Ho pagaràn amb presó i tortures.

Recuperada la Democràcia, l’Ajuntament de Lleida dóna el nom d’Avinguda Aurèlia Pijoan a la metgessa i regidora exiliada a Mèxic. 
 
Aurèlia Pijoan fou nomenada membre d'honor del Comité Central del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 

Per saber-ne més:



Exilio republicano femenino en México: Aurèlia Pijoan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada