Arxiu del blog

dissabte, 25 de juny de 2016

Balbí Izquierdo Torán

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

92: BALBÍ IZQUIERDO TORÁN


Balbí Izquierdo Torán va néixer a Lleida a principis del S. XX.
Botiguer de professió, les primeres referències d'una llarga carrera política les trobem al Centre Republicà Federal Socialista, una  escissió de la Joventut Republicana de Lleida. Balbí Izquierdo va ser primer secretari de la Unió Socialista de Catalunya, el Partit de Joan Comorera, quan aquesta formació es va organitzar el febrer de 1933. En representació de la USC va ser suplent en la llista del Front d'Esquerres en les eleccions municipals de 1934, però no entrà en el Govern Municipal fins el setembre de 1936 en representació de la UGT.
Fou un dels fundadors del PSUC a Lleida.
Fou també un dels 6 integrants del primer Ajuntament revolucionari de Lleida, representant al PSUC, com a cap del departament de règim interior. Va repetir a l'Ajuntament l'octubre del mateix any com a cap de la consellería de proveïments, fins la crisi municipal de maig de 1937, quan els comunistes, i després els anarquistes, abandonen el consistori. Tornà a ser regidor en el darrer Ajuntament republicà, del 28 d'octubre de 1937, on ocupà la primera consellería i la de governació.
També va formar part de la direcció de la Cooperativa Popular Lleidatana, cooperativa de consum controlada pels comunistes instal.lada a l'actual Rambla de Ferràn, i va tenir diversos càrrecs a la Junta Regional de Proveïments de la vuitena veguería des del novembre de 1937 fins a l'ocupació, segons el professor d'història contemporànea de la Universitat de Lleida Joan Sagués San José.
Balbí Izquierdo va marxar a l'exili en 1939, i després d'uns mesos en camps de concentració de França, va passar a la Unió Soviètica on es va integrar, junt amb altres comunistes catalans i espanyols, en grups guerrillers d'èlit enquadrats en l'Exèrcit Roig per dur a terme accions de sabotatge contra els nazis. En una d'aquestes operacions, Balbí Izquierdo resultà mort víctima del foc alemany.

Per saber-ne més:

Diccionari biogràfic del moviment obrer dels països catalans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada