MEMÒRIA HISTÒRICA.
FITXES DE MILITANTS.
87: LEANDRE SAÚN RÁFALES
"Leandre Saún Ráfales, militant històric del Partit Socialista
Unificat de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds, ha mort
aquest diumenge 3 de febrer de 2013 a l'edat de 101 anys. Saún va tenir un paper
destacat en la fundació del PSUC a les comarques de Tarragona, en la
resistència contra el feixisme durant la guerra civil i posteriorment a
França, durant la segona guerra mundial, en la lluita contra el
franquisme i en la recuperació de les institucions democràtiques. Va ser
regidor de l'Ajuntament de Tarragona l'any 1979. La cerimònia de comiat
serà aquest dimarts 5 de febrer, a les 4 de la tarda, al tanatori de
Tarragona.
Saún va néixer a Gandesa el 17 de gener de 1912. La
mare venia peix i el pare era pagès. De petit, compagina les feines al
camp amb estudis de música. Assisteix a la seva primera manifestació per
la proclamació de la Segona República el 1931. Reaccionant a la
sublevació del 18 de juliol de 1936, participa en la fundació del PSUC a
la comarca de la Terra Alta. Marxa a Barcelona a incorporar-se com a
voluntari en les milícies antifeixistes. Forma part de la Columna Carles
Marx, organitzada pel PSUC.
Assisteix a l'Escola de Guerra, on assoleix el grau de tinent, participant activament en l'organització militar de l'Exèrcit Popular de la República. D'aquella columna de milicians nasqué la 27 Divisió amb la que participà en accions de guerra fins ser ferit l'agost de 1937 a Zuera del Gállego (Saragossa). A causa d'aquesta ferida el van destinar d'ajudant de camp del general Riquelme, de qui va esdevenir l'home de confiança.
Va participar en la retirada de l'exèrcit popular a Catalunya, travessant la frontera francesa el 8 de febrer de 1939. Amb altres companys, va seguir camp a través evitant els camps de refugiats (ell en diu de concentració) francesos fins arribar a Tolosa de Llenguadoc, on entrà en contacte amb l'organització comunista.
Fou detingut i ingressà al camp d'Argelers (Rosselló), d'on va sortir amb una companyia de treballadors, cosa que li permeté reorganitzar el partit, incorporant-se clandestinament al moviment resistent de comunistes espanyols i catalans a la França ocupada pels nazis alemanys.
Treballa aleshores sota la direcció de Cristino García, que organitzà els guerrillers espanyols. És responsable dels maquis als departaments francesos del Gard, la Lozère i l'Ardèche. Durant aquestes activitats clandestines fou detingut pels alemanys i deixat posteriorment en llibertat, en no poder comprovar-se la seva identitat.
Retorn a Espanya i condemna de mort.
L'any 1943 va tornar clandestinament a Espanya, enviat per la direcció del partit per reorganitzar-lo, primer a Madrid i després a l'Aragó, La Rioja i Navarra. L'any 1945 fou detingut a Saragossa i torturat per la policia. Ingressa a la presó i el traslladen a Tarragona, on el jutgen per fets ocorreguts durant la guerra civil i en resulta condemnat a mort. La pena li és commutada per una altra de 30 anys de presó, però està pendent de l'execució durant 4 anys. L'any 1956 queda finalment en llibertat.
Passat un temps, reprèn l'activitat política, participant en l'organització del PSUC a Tarragona, i col·laborant amb Cipriano García en la fundació de CCOO. Fou membre de l'Assemblea de Catalunya i organitzador de la Marxa de la Llibertat en l'etapa tarragonina.
Un cop legalitzat el Partit, formà part de la direcció del PSUC a Tarragona. A les eleccions municipals de 1979 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Tarragona en la candidatura del Partit Socialista Unificat de catalunya. L'any 1994 rep el nomenament de Fill Adoptiu de Tarragona. Ha format part de diverses organitzacions que reivindiquen la memòria del combat per la "recuperació de la democràcia al nostre país".
Per saber-ner més:
Carme Casas i Leandre Saún, història de dos lluitadors antifeixistes.
'Fet a Tarragona': Leandre Saún, història d'una lluita incansable.
En la muerte de Leandre Saún, histórico militante del PSUC y de ICV.
'El País': fallece Leandre Saún, histórico militante del PSUC.
ICV: Carme Casas i Leandre saún, històrics lluitadors per les llibertats.
Assisteix a l'Escola de Guerra, on assoleix el grau de tinent, participant activament en l'organització militar de l'Exèrcit Popular de la República. D'aquella columna de milicians nasqué la 27 Divisió amb la que participà en accions de guerra fins ser ferit l'agost de 1937 a Zuera del Gállego (Saragossa). A causa d'aquesta ferida el van destinar d'ajudant de camp del general Riquelme, de qui va esdevenir l'home de confiança.
Va participar en la retirada de l'exèrcit popular a Catalunya, travessant la frontera francesa el 8 de febrer de 1939. Amb altres companys, va seguir camp a través evitant els camps de refugiats (ell en diu de concentració) francesos fins arribar a Tolosa de Llenguadoc, on entrà en contacte amb l'organització comunista.
Fou detingut i ingressà al camp d'Argelers (Rosselló), d'on va sortir amb una companyia de treballadors, cosa que li permeté reorganitzar el partit, incorporant-se clandestinament al moviment resistent de comunistes espanyols i catalans a la França ocupada pels nazis alemanys.
Treballa aleshores sota la direcció de Cristino García, que organitzà els guerrillers espanyols. És responsable dels maquis als departaments francesos del Gard, la Lozère i l'Ardèche. Durant aquestes activitats clandestines fou detingut pels alemanys i deixat posteriorment en llibertat, en no poder comprovar-se la seva identitat.
Retorn a Espanya i condemna de mort.
L'any 1943 va tornar clandestinament a Espanya, enviat per la direcció del partit per reorganitzar-lo, primer a Madrid i després a l'Aragó, La Rioja i Navarra. L'any 1945 fou detingut a Saragossa i torturat per la policia. Ingressa a la presó i el traslladen a Tarragona, on el jutgen per fets ocorreguts durant la guerra civil i en resulta condemnat a mort. La pena li és commutada per una altra de 30 anys de presó, però està pendent de l'execució durant 4 anys. L'any 1956 queda finalment en llibertat.
Passat un temps, reprèn l'activitat política, participant en l'organització del PSUC a Tarragona, i col·laborant amb Cipriano García en la fundació de CCOO. Fou membre de l'Assemblea de Catalunya i organitzador de la Marxa de la Llibertat en l'etapa tarragonina.
Un cop legalitzat el Partit, formà part de la direcció del PSUC a Tarragona. A les eleccions municipals de 1979 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Tarragona en la candidatura del Partit Socialista Unificat de catalunya. L'any 1994 rep el nomenament de Fill Adoptiu de Tarragona. Ha format part de diverses organitzacions que reivindiquen la memòria del combat per la "recuperació de la democràcia al nostre país".
Per saber-ner més:
Carme Casas i Leandre Saún, història de dos lluitadors antifeixistes.
'Fet a Tarragona': Leandre Saún, història d'una lluita incansable.
En la muerte de Leandre Saún, histórico militante del PSUC y de ICV.
'El País': fallece Leandre Saún, histórico militante del PSUC.
ICV: Carme Casas i Leandre saún, històrics lluitadors per les llibertats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada