Arxiu del blog

dissabte, 30 de juliol de 2016

Enric Pubill Arnó

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

95: ENRIC PUBILL ARNÓ









Enric Pubill i Arnó va néixer a Barcelona a finals de 1930, a ciutat vella. Quan esclatà la guerra civil el seu pare, miltant obrer d'esquerres va incorporar-se al front i ja no el va tornar a veure més fins el 1939, que marxà a l'exili i del que només van saber de la seva mort, anys més tard. Acabada la guerra, les penúries i la fam esdevenen insuportables i la seva mare el 'dona' a uns familiars perquè s'ocupin d'ell. Però no tenien escrúpols i enlloc de dur-lo a escola i alimentar-lo el van posar a treballar essent encara un nen. Aquí va aprendre la professió d'enquadernador de llibres i també a espavilar-se per poder menjar i sobreviure. A mitjans anys 40 va entrar en contacte amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, les joventuts del PSUC, i inicià una militància que encara continúa. El 1948 fou detingut, amb desenes de militants més, i passà 30 dies a la comissaria de Vía Laietana on rebía a diari les 'visites' del comissari Polo i els germans Creix, que -com diu l'Enric- li feien 'carícies'...
Sense judici fou empresonat 5 anys a La Model, i allà -plena de militants comunistes- reforçà encara més el seu activisme i idees. El 1953 rep un Consell de Guerra que el condemna a 18 anys i és enviat al Penal de Burgos, on s'hi estarà encara 6 anys més. Allà s'hi trobarà a en Joan Comorera, exsecretari general del PSUC i a molts altres camarades del partit. Enric Pubill va passar tota la seva joventut entre reixes. Finalment, després d'11 anys, surt en llibertat però és desterrat a Madrid -té prohibit anar a Barcelona- i es guanya la vida exercint la seva professió d'enquadernador. Quan finalment pot tornar a Catalunya -tot i la vigilància a que el tenen sotmès- es reincorpora a la seva miltància activa donant suport als presos i a llurs famílies. En els anys de la transició és elegit president de l'Associació catalana d'exPresos Polítics i col.labora activament en infinitat d'accions de memòria històrica. És impulsor del Memorial Democràtic i també és signant de la denúncia contra els crims del franquisme que ICV va presentar a la jutgessa argentina Servini. Pubill i Arnó ha estat membre de les candidatures a les eleccions generals i catalanes d'ICV i darrerament d'En Comú Podem.

Per saber-ne més:

Enric Pubill i Arnó: biografía.

Enric Pubill. Entrevista.

Enric Pubill, refugio de presos. Diari Público.

Entrevista a Enric Pubill. Revista Jovent.

Revista Treball: article d'Enric Pubill.

AraBalears: el trauma de 3 generacions encara sense dol.

dissabte, 16 de juliol de 2016

Joan Comorera Solé.

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

94: JOAN COMORERA SOLÉ.




Joan Comorera i Solé
(Cervera, 5 de setembre de 1894 - Penal de Burgos, 7 de maig de 1958)


Joan Comorera ha estat un dels grans líders polítics catalans del segle XX. Fou, en primer lloc, un republicà catalanista, un lluitador per la revolució democràtica a Espanya i per l'autogovern de Catalunya. A Buenos Aires, en el seu primer i llarg exili (1919-1931), el seu compromís per la llibertat i la igualtat el portà al socialisme, com a projecte i referent d'acció política. De retorn a Catalunya, després de proclamada la Segona República, s'implicà plenament des de la màxima direcció de la Unió Socialista de Catalunya en la lluita per la democràcia i el socialisme. Comorera tenia una extraordinària capacitat de treball, que posà al servei de les llibertats nacionals de Catalunya, dins d'un projecte republicà, federal, democràtic i socialista per als pobles i nacions d'Espanya.


 

Diputat del primer Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat des del primer govern Companys de gener de 1934, dirigí el procés d'unificació dels partits marxistes catalans que culminà el 23 de juliol de 1936 amb la fundació del PSUC, la seva gran obra. Comorera entengué, millor que ningú, el greu perill que corria la República, i Catalunya, davant la insurrecció militar i feixista. D'aquí la seva consigna política «guanyar la guerra per damunt de tot i abans de res».
Perduda la guerra, des de l'exili, defensà la pervivència del PSUC com a partit nacional de la classe obrera catalana. Després del reconeixement del PSUC com a Secció Catalana de la Internacional Comunista, el juny de 1939, encapçalà el procés de bolxevització i de transformació del PSUC com el partit dels comunistes catalans, la qual cosa comportà la depuració orgànica i la desunificació política d'aquest partit. La seva defensa de la independència del PSUC el portà a enfrontar-se al Buró Polític del PCE, la qual cosa desencadenà la crisi de 1949, que es concretà en la seva expulsió del partit, acusat de titista i de nacionalista petitburgès.
El 29 de gener de 1951 tornà clandestinament a Catalunya amb el nom de Josep Planas Valls. Des del seu domicili barceloní "amb l'única col·laboració de la seva esposa, Rosa Santacana" edità i distribuí Treball. El juny de 1954 fou detingut i, l'any 1957, fou condemnat a trenta anys de presó. Malalt de broncopneumònia, fou traslladat al penal de Burgos, on morí el 7 de maig de 1958, envoltat per la calidesa  i el suport de desenes de companys comunistes catalans i espanyols
presos a Burgos.
Anys més tard, les despulles de Joan Comorera foren traslladades al cementiri de Montjuïc, al Fossar de la Pedrera, en un acte de rehabilitació de la seva figura històrica dut a terme per Iniciativa per Catalunya, hereus de l'històric PSUC.

Per saber-ne més:

http://joancomorera.cat/

Joan Comorera: Enciclopèdia.cat

Universitat de Barcelona: Joan Comorera i Soler.

Història del moviment obrer dels països catalans: Joan Comorera i Soler.


dissabte, 2 de juliol de 2016

Francesc Pararols Mercader

MEMÒRIA HISTÒRICA.

FITXES DE MILITANTS. 

93: FRANCESC PARAROLS MERCADER.







Francesc Pararols Mercader, Sant Jordi Desvalls, 28 de febrer de 1919 - Girona, 18 de novembre de 2015.
Francesc Pararols, històric dirigent del PSUC i d'Iniciativa a les comarques gironines, aviador de la República, combatent a l'Exèrcit Roig contra els nazis, exiliat, retornat, perseguit i elegit 1r Tinent d'Alcalde a l'Ajuntament de Girona el 1979 com a cap de llista del PSUC i amb Joaquim Nadal, del PSC, com a Alcalde de la ciutat.

Pararols va néixer el 28 de febrer de 1919 a Sant Jordi Desvalls. Va passar els primers anys a Torroella de Montgrí, fins que als 16 es va allistar com a voluntari al segon regiment d'artilleria pesada d'obusos a Girona. La Guerra Civil el va enganxar al quarter Ultònia, i d'allà va marxar cap al front d'Osca per lluitar contra els franquistes. El 1936, amb 17 anys, es va afiliar al PSUC, partit al que continuaría lleial fins la seva mort, i l'octubre de 1938 va ser seleccionat per ser format a URSS com a pilot de la República. Va anar a parar a Kirovabad (Azerbaidjan) on va rebre els cursos teòrics i pràctics. 
El final de la Guerra Civil va impedir que pogués tornar a Espanya i, després d'un llarg periple per Rússia, va aconseguir que l'Exèrcit Roig l'admetés per anar a combatre l'exèrcit nazi d'Adolf Hitler. Va arribar a ser-ne coronel i entre 1943 i 1944 va moure's pels pantans i boscos de Bielorússia, tot fent volar vies de tren rere les línies enemigues.
Després de la segona Guerra Mundial va conèixer la seva dona, Maria López, una «nena de Rússia» (basca de naixement però que s'havia criat a Rússia tot fugint de la guerra civil), amb qui es va casar a Moscou. Plegats va tornar el 1956 a Girona, on van passar serioses dificultats, ja que el govern franquista els controlava d'aprop.
Durant la dècada dels 70, Pararols va ser el responsable polític de l'Agrupació Centre de Girona. Amb la mort de Franco, va encapçalar la candidatura del PSUC a les primeres eleccions democràtiques, l'any 1979. Va aconseguir quatre regidors i va decidir donar l'alcaldia a un jove socialista anomenat Joaquim Nadal, facilitant així un govern d'esquerres a la ciutat. La seva fotografia alçant el puny al costat de Nadal la mateixa nit electoral es va convertir en el símbol d'una època de treball i esforç per convertir la Girona gris del franquisme en una ciutat oberta, dinàmica i esplèndida que rep turisme d'arreu del món i a la que s'ha batejat com la Florència catalana.
Pararols va ser regidor entre 1979 i 1983. De 1979 a 1980 va ser tinent d'alcalde i regidor de Sanitat i Serveis Socials, mentre que de 1981 a 1983 va ser regidor delegat de Comerç i Turisme. Després del seu pas per la política mai es va desvincular del seu partit, i va seguir militant i donant suport públicament a ICV.
El veterà comunista va escriure les seves memòries, que es van dividir en dos volums: 'Un català a l'Exèrcit Roig' i 'El final del silenci'. L'any 2000 va rebre la distinció «Ciutadania», de l'Ajuntament de Girona, en reconeixement del seu compromís civic. Els darrers anys de la seva vida Pararols els va dedicar, entre altres, a treballar pel Consell Municipal de la Gent Gran, tot impulsant especialment la seva revista, El Roure.
El juliol de 2014, el saló de descans del Teatre Municipal va acollir un sentit homenatge organitzat per Nous Horitzonts, Joves d'Esquerra Verda i ICV, que va comptar amb els tres alcaldes democràtics de la ciutat, a banda de nombrosos regidors i ciutadans. En aquest acte es va projectar un documental fet per Marc Planagumà sobre la seva figura: 'Francesc Pararols: La forja de l'acer. La lluita pels ideals'.
L'exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, assegura que Pararols va tenir una vida «plena i intensa», i que la va viure «com un senyor, amb elegància, educació, coratge, compromís i amb un sentit ponderat de la lluita». Nadal, amb qui van ser bons amics, subratlla la importància de la seva implicació política: «Hem de valorar molt positivament els seus anys d'experiència a Rússia, el seu retorn, la seva integració i el seu compromís amb el partit amb el qual va militar tota la vida».
Francesc Pascual, company al PSUC i a l'Ajuntament, el descriu com una persona «molt seriosa però afable», que el va impressionar pel seu «treball, idees i serietat». «Sempre va ser una persona que anava al capdavant i que a més donava exemple», indica.
Finalment, l'excoordinador d'ICV Joan Boada creu que la seva mort significa «una gran pèrdua, no només en l'aspecte familiar o d'amistat sinó per la democràcia». «Per mi era un referent, sempre el consultava a l'hora de prendre decisions importants», recorda.


Per saber-ne més:


Revista de Girona: l'última visita a Francesc Pararols.

ICV lamenta la mort de Francesc pararols, i vídeo: 'La forja de l'acer, la lluita pels ideals'.

Gironins de carns i ossos: Francesc Pararols.

Mor Francesc Pararols, històric dirigent del PSUC a Girona. JEV

Francesc Pararols, la forja de l'acer. Bloc d'en Marc Vidal.